Cronica Semana Santa 2010

Minuts abans del seu inici es van beneir els estandarts que, a partir d'est any, representaran la confraternitat entre les dos confraries que ixen en provesso el Dimecres Sant.

La Confraria de Nostra Senyora dels Dolors inicia el recorregut en uns tocs de clari des del portar de l'iglesia "la cridada" tradicional interpretacio en honor als primers components de la banda. A continuacio,  trenta-set membres de la banda, en els seus tambors, cornetes i clarins donen la benvinguda a la seua image titular, que la porten al muscle 48 portants.

Despres de "la Dolorosa" i en un itinerari diferent, ix de l'Archiprestal de Monover, la Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, en pas lent i protegida per un eixercit de portants, creua les portes de l'iglesia el tro en l'image titular. Es nit de precs i plegaries.

Mentres que Nostra Senyora dels Dolors passeja pels carrers proxims al Centre de Salut, Nostra Senyora de la Soletat visita enguany un dels barris mes singulars de la ciutat (Sant Roc), les dos imagens se
trobaran en el Parc de l'Albereda.


  La nit avança i tot fa presagiar que el moment culminant està prop. Despres de l'arribada de les bandes de cornetes i tambors, apareixen les imagens de Nostra Senyora dels Dolors i Nostra Senyora de la Soletat entrant cada una per una porta diferent del recinte. Les bandes de les dos confraries han fusionat les seues notes musicals, i els trons s'aproximen l'un a l'atre lentament, arropats per un public
que guarda un respectuos silenci... unicament trencat pels aplaudiments a l'entrada al parc pels dos trons. Despres de l'intercanvi d'estandars i uns diplomes, testics de la confraternisacio entre les dos confaries, les bandes de tambors interpreten la peça musical "Por amor cautivo" (Per amor captiu) al temps que els costalers, en perfecta sintonia, realisen una serie de  passos que culminaran quan els trons queden fusionats en un. Els varals, continuen en moviment abraçats uns en els atres. Pareix que les dos imagens es besen, Mare i Fill. En eixe moment, el numeros public congregat trenca en intensos aplaudiments d'emocio i pena continguda. Terminat l'encontre, les dos confraries agermanades inicien el cami de regres. Les dos imagens se situen paraleles una de l'atra i caminen juntes pel Passeig de l'Albereda. Les bandes interpreten "La saeta" mentres els trons se balancegen en perfecta coreografia.

Davant l'estretor del carrer Saturnino Cerdá, les confraries inicien una darrere de l'atra el cami que les separa de l'iglesia. Primer sera Nostra Senyora dels Dolors, que en perfecta coordinacio entre portants i banda de cornetes i tambors creue en l'aplaudiment del public les portes del Temple, pel cami han quedat les notes d'un amplissim repertori; "Soledad de San Pablo", "Perdona a tu Pueblo", "La Virgen de los  Dolores", "En tu buena Muerte" i "Dolores y Misericordia" entre atres.

A continuacio apareix la banda de tambors de la Soletat, cominant nous sons entre els seus tocs, gracies a les noves "caixes chinenques" adaptades al seu instrumental. Poc a poc, van obrint cami per a l'image titular. Quan son les dos de la matinada, i la nit ya vestix el seu camiso de Dimecres, la Mare de Deu de la Soletat, portant entre les seues mans una medalla que serà entregaa a una persona malalta que necessite d'ajuda divina, fa la seua entrada a l'iglesia rodejada dels que volgueren seguir el cami de la fe, finalisant en aplaudiments la provesso.

                                                                          Francisco Jaén