El 1950, i no està clar per quin motiu, se canvien les andes en les que eixia en provessó la nostra Titular, que apenes tenien 7 anys, per una carrossa. L’història comença un 8 de febrer, data en que la confraria compra en Alacant, una calessa usada pel preu de 1040Pts més 150pts de ports, per a convertir-la en carrossa. La calessa va aplegar a Monòver el 18 d’eixe mateix mes, a partir d’eixa data se van movilisar als qué se convertirien en creadors de la carrossa. En Francisco Martínez, va ser el ferrer; els treballs de fusteria quedaren en mans d’En Enrique Corbí Marín; En Juan Pina se va encarregar de pintar i donar el pa d’argent a la carrossa; els treballs d’electricitat se van encarregar a En Manuel López; i En José Peñataro va realisar els treballs de llandes.
 

Segons alvançaven els treballs de la carrossa, se van adquirir quatre farols a En José Blasco Sánchez, gràcies als donatius de En José Bernabé Vidal, En Silvestre Molera Brotons, En Jesús Gran Amorós, N’Amparo Navarro Rico, En Evaristo Sogorb Corbí, En Enrique Mira Esteve, i En Isidro Gran Amorós, la suma d’estos donatius va arribar fins les 1080Pts.
 

La reconversió de la calessa en carrossa va finalisar el juliol d’eixe mateix any, i va tindre unes despeses de 11.388’05Pts distribuïdes de la següent manera:
 

En Francisco Martínez, ferrer            1100Pts (Fra. 56/57 abonades el 7 de març).

En Juan Pina, pintor                          1720Pts (Quantitat abonada el 3 i 4 d’abril).

En Manuel López, electriciste             710’50Pts (Quantitat sufragada el 5 d’abril).        

En José Peñataro, llandes                  890Pts (Abonades el 4 de maig).

En Enrique Corbí, fuster                    4786’25Pts (Cobrades el 22 d’abril i 6 de maig).

Confecció faldó carrossa                    78Pts (22 d’abril).

En José Blasco, farols                        2103’30Pts (Abonades en tres lletres: el 10, 20 i 26 de juliol). 

La següent actuació en la carrossa no aplegaria fins 1958. La Junta Directiva considera oportú fabricar de manera artesanal quatre ramells de flors de plàstic que estagen en el seu interior unes chicotetes llànties alimentades en bateries i que serien ubicades en la base superior de la carrossa, vist el deteriorament dels actuals. Per a la seua fabricació s’adquiriren 70 llànties, 104 tulipans, 40 clavells, 10 ramells de falaguera i 9 ramells d’esparreguera. Els treballs foren encomanats a Lorenzo Amat, Rafael Pérez, Enrique Pérez, i José Mª Román. El cost total de dits ramells ascendix a 5456Pts (4080Pts en materials i 1375Pts en treballs) abonat en la seua totalitat l’11 d’abril de 1958.

L’última de les modificacions que patix la carrossa no es produïx fins el 1978. Baix la presidència d’En Silvestre Molera, se decidix canviar els adorns fins la data platejats i els ramells de flors de plàstic, sense contar en les discrepàncies originades llavors, en el cura retor En Miguel pel fet de posar adorns dorats, discrepàncies que es solucionaren l’any pròxim, platejant eixos adorns.

Des d’esta modificació fins la seua jubilació el 2003, no es feren canvis d’importància, llimitant les actuacions a la seua conservació.

En l’actualitat la carrossa es troba en l’Ex-convent a l’espera d’un nou proyecte de la Confraria que la solicite.

El Tro

Durant el transcurs de la Semana Santa de 2002, un grup de jóvens confrares entre els que se troben Santiago Molera, Fco. Payá Amat, Fco José Palomares Alfonso, Fco. Jaén Mira, J. Antonio Palomares Pérez, Matias José i Joaquín Corbí Palomares, se posen en contacte en la Directiva per a expondre el desig de canviar la carrossa, en la qué s’ix en provessó Nostra Titular, davant el deteriorament que presenta després de 52 anys al servici de la Confraria, per un Tro que seria portat a muscles pels confrares de la mateixa. 



 La directiva veu en bons ulls l’idea, i res més finalisar la Semana Santa, se forma un grup de treball encarregat de ver presuposts, valorar treballs, formes de finançament, etc., valorant després les possibilitats de dur-lo avant. 

El 3 de maig de 2002, se reunix als confrares en assamblea celebrada en la Casa de Cultura, plantejant als assistents la creació d’un nou Tro per a la Verge que seria portat en andes.

 Després del vot afirmatiu de la majoria dels confrares allí reunits, el grup de treball es posa en contacte en diversos tallers a on es podria elaborar el nou Tro.

Després de valorar diversos presuposts, el grup de treball presidit per la Junta Directiva, decidixen concedir a principis de setembre de 2002 els treballs al Taller d’Art Religiós Salmerón SL de Socuéllamos. Des de llavors es presentaren diversos esbossos i fotografies a l’equip de treball, que després de diverses reunions aprofiten per a concretar la base principal del Tro, el rest (ramells de llums, jardineres i atres detalls) se van decidir més avant en el mateix taller.

Finalment, les jardineres, laterals i frontals, aixina com el núvol que acollix l’Image són aprofitades, després de la seua restauració i posterior bany en pa de plata com el rest del Tro, que està tallat en fusta de cedre, (els varals són de fusta de samba), rematat per quatre canelobres metàlics d’alimentació elèctrica.

El cost total del Tro i dels seus accessoris aumenta a 36.000 euros, quantitat sufragada pels confrares per mig de derrames i venda de loteries.

Després de l’aprovació per la majoria dels presents en l’assamblea, són moltes les baixes de confrares que no poden fer front a la derrama, en uns casos i en atres perqué no creuen necessari el canvi de la carrossa.

A pesar de les baixes, els treballs de construcció del Tro continuen a bon ritme i el grup de treball continua bolcat en ell i en els seus complements, tals com un carro per al seu trasllat, aixina com els faldons que cobriran la part inferior del Tro i el forrat dels varals, encarregant estos treballs a Belando, Salvador Martínez i José Carlos, respectivament.

Finalment, el 23 d’octubre de 2003, arriba el Tro a Monòver. És llavors quan s’accelera encara més el ritme de treball, puix se té que tindre tot preparat per a la Semana Santa de 2004.

La vesprada del dissabte 20 de març de 2004, el Tro es traslladat pels propis costalers a l’Iglésia de San Joan Batista de Monòver, per a ser beneït després de la Missa oficiada en Honor a Nostra Confraria.

Eixe primer any, el Tro es portat en provessó per 36 costalers baix les ordres de Joaquín Corbí i Enrique Vidal.