Titul I. NATURALEA I DOMICILI DE LA CONFRARIA 

Articul 1r.- Naturalea.

La Confraria de Nostra Senyora de la Soletat de Monover és una associacio publica de fidels en personalitat juridica publica constituïda en la diocesis d'Oriola (Alacant), a l'ampar de lo establit en el Codic de Dret Canonic.

La Confraria se regirà pels presents estatuts i per les disposicios del dret canonic vigent que li siguen aplicables.

Articul 2n.- Domicili Social

La Confraria te el seu domicili social en l'iglesia Archiprestal de Sant Joan Batiste de Monover. L'Assamblea General podra determinar el canvi de domicili dins del territori de Monover, lo que se comunicarà a l'Ordinari del lloc.

Titul II. FINALITATS.

Articul 3r.- Finalitats.

La Confraria se propon les següents finalitats:

a) Fomentar el cult a l'image de la Mare de Deu de Nostra Senyora de la Soletat.
b) Procurar el major esplendor en les provessons de Semana Santa

c) Proporcionar i millorar la Semana Santa de Monover per mig de reunions en el rest de confraries i establir llaços d'unio entre els confrares.
d) Participar en els actes del Novenari a la Mare de Deu del Remei.

Titul III. MEMBRES DE LA CONFRARIA

Articul 4rt.- Altes.

Podran ser membres de la Confraria aquelles persones que reunixquen les condicions exigides pel dret comu, accepten els estatuts i l'esperit de la Confraria.

Per a ser membre de la Confraria s'haura de solicitar per escrit a la Junta Directiva, la que haura de pronunciar l'afirmacio de l'entrada del nou membre.

Articul 5nt.- Drets i obligacions.

En els membres de la Confraria s'ha de distingir entre els membres ordinaris (majors d'edat), els membres jovenils (menors d'edat) i els membres honorifics (els que pel seu prestigi o per haver contribuït de manera rellevant a la dignificacio i desenroll de la Confraria se facen acreedors de tal distincio. El nomenament dels confrares d'honor correspondra a la Junta Directiva).

Corresponen als membres ordinaris els següents drets i obligacions:

Participar en veu i vot en les assamblees generals;

Tindre vot actiu i passiu per als carrecs directiu;

Acceptar les disposicions dels estatuts i les decisions valides de les assamblees generals i de la Junta Directiva;

Participar activament en les activitats de la Confraria en orde a conseguir els fins estatutaris de la mateixa;

Contribuir a la quota que fixe l'Assamblea General.

Els membres jovenils, és a dir, els menors d'edat, els correspon els mateixos drets i obligacions que als membres ordinaris, encara que contaran en veu, pero no en vot en les assamblees generals, a l'igual que els membres honorifics.

Articul 6xt.- Baixes.

Els membres de la Confraria causaran baixa per decisio propia i tambe a tenor de lo establit en el dret canonic vigent i per l'incompliment reiterat i injustificat de les seues obligacions.

En estos ultims casos, la Junta Directiva sentirà previament al membre interessat.

Titul IV. GOVERN DE LA CONFRARIA 

Articul 7m.- Assamblea General.

L'Assamblea General és l'organ suprem de govern de la Confraria. Està integrada per tots els seus membres.

Articul 8u.- Competencies.

L'Assamblea General, presidida pel Germa Major – President de la Confraria, te especialment les següents competencies:

Aprovar la memoria anual de les activitats de la Confraria, aixina com el pla d'actuacions del proxim any;

Aprovar l'estat dels contes de l'eixercici economic anual i el pressupots ordinari i extraordinari;

Triar al Germa Major – President de la Confraria i els membres de la Junta Directiva; “El Germa Major – President sera nomenat pel Bisbe diocesa, d'entre els components de la terna que l'Assamblea General li presentarà. Dita terna se triarà per mit del sufragi lliure, directe i secret d'entre els candidats que se presenten a la seua eleccio”.

Acordar el canvi de domicili social de la Confraria;

Fixar la cantitat de la quota ordinaria i extraordinaria que han de satisfer els membres de la Confraria;

Interpretar autenticament les disposicions dels estatuts de la Confraria;

Aprovar el reglament de regim intern que la Confraria vullga donar-se, dins del marc dels seus estatuts;

Aprovar les modificacions dels estatuts i acordar l'extincio de la Confraria;

Decidir qualsevol qüestio important referent al govern i direccio de la Confraria.

Artícul 9e.- Convocatoria.

L'Assamblea General Ordinaria se celebrarà anualment i sera convocada pel Germa Major – President, en al menys, quinze dies d'antelacio, per mig de la convocatoria que els secretari dirigirà a tots els membres que tenen dret a participar en l'Assamblea, al domicili particular de cada u. En la convocatoria constarà el dia, l'hora, el lloc de la reunio i l'orde del dia de la mateixa.  

Articul 10m.- Assamblea General Extraordinaria.

L'Assamblea General Extraordinaria se convocarà quan ho considere convenient per al be de la Confraria el Germa-President, la Junta Directiva o una quinta part dels membres de la Confraria en veu i vot, senyalant l'orde del dia de la mateixa.

Articul 11r.- Junta Directiva.

La Junta Directiva és l'organ eixecutiu de la Confraria i està integrada pel Germa Major-President, vicepresident, secretari, tesorer de la confraria i per un maxim de quatre vocals.

Els membres que integren la Junta Directiva se trien per un periode de cinc anys, encara que es poden reelegir indefinidament.

Articul 12m.- Competencies.

Les competencies de la Junta Directiva son especialment les següents:

Eixecutar els acorts vàlits de les Assamblees Generals que no s'encarreguen a una comissio especial o persona;

Preparar la memoria i el pla anula d'activitats de la Confraria;

Aprovar l'estat dels contes de l'eixercici economic anual i el presupost ordinari i extraordinari preparat pel tesorer, ans de presentar-lo a l'Assamblea General;

Preparar l'orde del dia de les Assamblees Generals;

Admetre els nous membres de la confraria i decidir la baixa dels membres a tenor de l'articul 6xt dels estatuts;

Otorgar poders notarials i delegar les facultats necessaries per a llegitimar actuacions respecte de tercers, i otorgar poders a advocats i procuradors dels tribunals per a defendre i representar a la confraria en assunts judicials.

Articul 13r.- Reunions.

La Junta Directiva celebrarà com a minim una reunio anual; podra reunir-se, ademes, sempre que siga convocada pel president o ho demane un terç dels membres de la mateiza.

La forma de celebrar i convocar les reunions sera establida per la mateixa Junta Directiva.

Artcul 14rt.- Germa Major – President.

El Germa Major -President de la Confraria ostenta la representacio lelgal de la mateixa i li corresponen les següents funcions:

Presidir i dirigir les assamblees generals i les reunions de la Junta Directiva;

Ordenar la convocatoria i senyalar l'orde del dia de les reunions d'aquells organs;

Dirigir les votacions i alçar les sesions:

Comunicar a l'Ordinari del lloc els membres triats per a compondre la Junta Directiva, aixina com l'estat anual de les contes, el canvi del domicili social, la modificacio dels estatuts, l'extincio de la Confraria, als efectes pertinents.

Articul 15nt.- Vicepresident.

El vicepresident substituirà al president en totes les seues funcions quan este no puga actuar.

Articul 16xt.- Secretari.

El secretari de la Confraria, que ho sera tambe de la Junta Directiva, te les següents funcions:

Cursar, per orde del Germa Major – President les convocatories de les assamblees generals;

Alçar acta de les reunions dels organs de govern de la Confraria, en els que figuren els temes tractats i els acorts presos;

Procurar que els encarregats de dura terme els acorts presos ho complimenten.

Gestionar el registre d'altes i baixes dels membres de la Confraria;

Certificar documents de la Confraria en el vist-i-plau del president;

Conservar l'archiu de la Confraria.

Articul 17m.- Tesorer.

El tesorer de la Confraria te les següents funcions:

Administrar els bens de la Confraria d'acort en lo decidit per l'Assamblea General i lo establit en el dret comu;

Preparar l'estat de contes de l'eixercici economic i el presupost ordinari i extraordinari anuals de la Confraria;

Recabar dels membres de la Confraria les quotes fixades segons els estatuts.

Articul 18u.- Consiliari.

El consiliari es nomenat pel bisbe diocesa, sentida la Junta Directiva per un periode de dos anys. Podra ser remogut pel bisbe diocesa a tenor de lo establit en el regim canonic vigent.

El consiliari assistirà a les assamblees generals i a les reunions de la Junta Directiva en veu pero sense vot.

Les funcions del consiliari son fonamentalment l'animacio espiritual dels membres de la confraria, contribuir a que es mantinga sempre la seua naturalea i finalitats eclesiastiques i fomentar la participacio de la mateixa en els plans pastorals diocesans, d'acort en els objectius de la Confraria.

Titul V. REUNIONS I ACORTS DE LA CONFRARIA

Articul 19e.- Reunions.

L'Assamblea General quedarà constituida en primera convocatoria en la presencia de la majoria absoluta dels convocats i en segona convocatoria en un numero inferior.

Articul 20m.- Acorts

Per a prendre acorts vàlits se requerix la majoria absoluta dels vots en els dos primers escrutinis, i es prou en majoria relativa en el següent. No obstant, per a la modificacio dels estatuts i per a l'extincio de la Confraria l'Assamblea General haura de prendre l'acort en un unic escrutini vàlit i en la majoria de dos terços dels vots.

Titul VI. FACULTATS DE L'AUTORITAT ECLESIASTICA

Articul 21r.

Correspon al bisbe diocesa les següents facultats:

Dret de visita i inspeccio de totes les activitats de l'associacio;

Nomenament de l'assessor religios o consiliari, previa consulta a la Junta Directiva de l'associacio:

L'aprovacio definitiva dels contes anuals, aixina com la facultat d'exigir en qualsevol moment la rendicio detallada dels contes:;

L'aprovacio i modificacio dels estatuts;

La disolucio de la societat d'acort en el dret;

Concedir la llicencia necessaria per a l'alienacio dels bens de la Confraria, d'acort en les normes del dret canonic vigent (cann. 1291 – 1294 del Codic de Dret Canonic).

Les atres facultats que el dret canonic vigent li atribuixca.

Titul VII. ADMINISTRACIO DELS BENS.

Articul 22n.

La Confraria podra adquirir, retindre, administrar i alinear bens temporals d'acort en els estatuts i el dret canonic vigent.

Podra adquirir bens temporals per mig de donacions, herencies o llegats que siguen acceptats per la Junta Directiva.

La Confraria contarà en dos consellers que ajuden a l'administracio dels bens de la mateixa, designats per la Junta Directiva per un periode de cinc anys.

Titul VIII. MODIFICACIO DELS ESATATUTS I DISOLUCIO DE LA CONFRARIA.

Articul 23r.- Modificacio dels estatuts.

La modificacio delss estatuts haura de ser aprovada per l'Assamblea General en un unic escrutini vàlit en la majoria de dos terços dels vots. Les modificacions, una vegada aprovades per la Confraria precisen per a entrar en vigor de l'aprovacio del bisbe diocesa.

Articul 24rt.- Extincio i disolucio.

La Confraria podra extinguir-se per decisio de l'Assamblea General Extraordinaria, presa en un unic escrutini vàlit en la majoria dels dos terços dels vots.

Podra ser suprimida per decisio del bisbe diocesa si l'activitat de la Confraria danya la doctrina o disciplina eclesiastica o causa escandol als fidels com establix el dret canonic.

Articul 25nt.- Destinacio dels bens.

En cas d'extincio o disolucio de la Confraria, els bens de la mateixa seran entregats per la Junta Directiva a institucions eclesiastiques que tinguen fins similars als que figuren en estos estatuts i d'acort en lo que determine l'Assamblea General Extraordinaria.

24 de setembre de 2004