Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, MonÚver - L'Imatge Titular


   
  Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, MonÚver
  L'Imatge Titular
 

Investigant l’image Titular


Puncha per a traduir al Castellà


Des de que en 1993 la Confraria edita una publicacio anual els seus confrares, hem tractat de reflectir en cada numero l’inici i l’evolucio que la Confraria ha patit en el pas del temps. En la seccio “Historia de la Confraria” hem investigat en els llibres d’actes, factures, documents i persones que pogueren donar llum al nostre passat. Pero encara queda una pregunta de la que no hem trobat resposta. Hui, gracies al treball d’investigacio realisat per José Corbí Martínez tractarém de contestar ad ella.

¿Qui es l’autor de la talla de la nostra image titular?


Al no tindre senyes concretes que nos informen qui va ser el primer autor de l’image de la Soletat, com per eixemple la firma, que sí apareix en el Sant Sepulcre; a través de les actes de la Confraria es va deduir que l’artiste era José María Alarcón, al constatar l’existencia de pagaments que remuneraven eixe treball. Nos hem llançat a l’aventura d’esclarir els fets per a aportar prou material que nos guie.

Retrocedim fins l’any 1887. La prensa local parla dels actes de la Semana Santa. Llavors existien quatre confraries. Nostre Pare Jesús, Els dolors, La Soletat i el Sepulcre. En el poble, les talles de les verges citades es coneixien com a les doloroses. Hem trobat un text en el Diario de Monóvar:

"Con toda solemnidad se celebró ayer la procesión del Entierro del Señor, a cuya festividad que revistió inusitado lujo, acudió un numeroso gentío,  reinando un orden admirable. Llamaron la atención de propios y extraños todas las cofradías, especialmente las de las Dolorosas por el lujo de la mismas."

Un testimoni escrit, com estes llinies, nos aporta que en 1887 existia l’image de la Verge de la Soletat. No obstant, haurem d’investigar quina va ser la data de la seua creacio i la seua autoria. Per ad aixo, recorrim a un treball de molta solvencia: la colaboracio per a la revista de Festes de Setembre de 1963. La firma el croniste oficial de Monover, José Vicente Corbí, i la titula “Monóvar y su Semana Santa”.

"Las bellísimas tallas desaparecidas eran salidas de la escuela murciana, cuyo sello místico tan vehemente  supo plasmar Francisco Salzillo. Allí estaba su representación con Roque López,  uno de  sus discípulos  predilectos"
[…] "Nuestra Señora de la Soledad, de extremada hermosura, realizada a mediados del  siglo XVIII…"

Cal destacar l’impossibilitat de que l’etapa del segle XVIII aludida fora la de la creacio de l’obra per part de Roque López perqué va naixer en Santomera el 12 d’agost de 1747. Hi ha constancia escrita de que va fer per a Monover, al preu de 520 reals, una Mare de Deu de l’Aurora de tres pams i mig en nuvols i peana en 1809. Segons l’opinio de diversos critics d’art, Roque López es el cant de cisne de l’escultura murciana del segle XVIII. L’ultim terç de la centuria i la primera decada següent la va ocupar, sense dubte, el millor deixeble de Salzillo.

Per tant, l’etapa mes prolífica en la creacio de talles se centra en eixe periodo. Per aixo, seria una conseqüencia llogica situar la data d’orige de l’image de Nostra Senyora de la Soletat en eixa epoca. Tal vegada, en l’ultim terç del segle, perqué representa la madurea com a persona i artista d’est imaginer.

Tots els indicis i deduccions nos porten a senyalar a l’artiste murcià com l’autor de la talla. Tambe es important el fet de la proximitat geografica de Murcia. A banda de la seua provada autoria de la Mare de Deu de l’Aurora, que indica que va mantindre llaços en Monover. Destaquen les caracteristiques de les seues obres similars a la Soletat. Per eixemple, per a Villena va tallar una Mare de Deu de la Soletat de mija vara i mans obertes en 1793 al preu de 150 reals. L’obra es va destinar a les monges de la localitat. Una “Soletat” en mans creuades de set pams i mig, mig cos i debanadores per 300 reals per a Villanueva, Murcia en 1790. Per a Cartagena va tallar cinc “Soletats” entre 1780 i 1788. Un Jesus Nazare de set pams de vestir en creu i corona d’espines argentades, peluca de seda i peana per 800 reals en 1792 per a Alcaraz, Albacete. Coneixiem l’existencia d’imagens en atres pobles i ciutats i desigem aclararir que algunes no estan recopilades en el catalec del comte Roche, el mes complet dels que s’han publicat fins hui. L’escultor santomerà va tallar mes imagens de les que figuren en el catalec.

 
En referencia a la pregunta sobre si l’actual imatge es la mateixa que va tallar López, podem respondre afirmativament. Una font, oral en este cas, nos relata els fets. La Mare de Deu de la Soletat no va ser destruïda com atres imagens. Pel moment, desconeixem si va ser restaurada o li aplicaren un retoc per a la seua millora. Durant la Guerra Civil, l’iglesia parroquial va ser convertida en garage de camions i automovils. Alla acodia a treballar diariament Vicente Torregrosa Maciá. Un dia, quan buscava ferramentes, va trobar en un costat apartat, embolicada entre papers, la talla de la Mare de Deu de la Soletat. Per a la seua conservació va creure correcte canviar-la de lloc. Va optar per amagar-la en un forat creat en neumatics inutils. Despres de la guerra, Vicente va rescatar l’image que va protegir. Posteriorment, Joaquín Palomares Vidal la va completar al afegir unes mans, per a les que va seguir el model de les de sa filla Asución.

La Mare de Deu de la Soletat nos remet a dol i tristea. Res tan sincer com la pena que experimentem davant la perdua d’un ser volgut. Res tan profund, autentic i huma. El rostre de la Soletat nos emociona perqué en ell descobrim sentiments que molts hem vixcut. Pero, sobre tot, conseguix commoure-nos perqué es la mare de Aquell a qui volem, de Aquell a qui seguim.

A pesar del temps transcorregut, quan l’Humanitat arriba al segle XXI, el significat de la paraula soletat continua vigent. Ni els alvanços tecnologics, ni tot el modernisme establit en materia de comunicacio conseguiran que si l’home no s’aferra a unes idees o creences, si no dispon d’algun recolzament, demostrant una fe intrencable, sera un ser solitari.


                                                            José Corbí Martínez

 
  Des de la seua creacio, 28441 visitantes van entrar en la Web.  
 
Atres dates --- Tornar dalt --- Horari Mises


va nàixer el 27 de giner de 2008
Web escrita en Valencià segons les Normes d'El Puig el 8 d'Agost de 2008
 Copyright ©  2007-2017, Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, Monòver. Tots els drets reservats   Avis Llegal.