Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, MonÚver - Semana Santa 09


   
  Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, MonÚver
  Semana Santa 09
 


Crònica Semana Santa 2009

Puncha per a traduir al Castellà


Es la nit de Dimecres Sant, son les deu de la nit quan les portes de l'iglesia s'obrin de bat a bat per a que la Confraria de Nostra Senyora de la Soletat inicie la provesso. En pas lent ix del temple, enfilant el carrer principal de Monover, es nit de precs i pregaries. Al seu pas va arreplegant les mirades de complicitat dels veïns de la ciutat i els seus visitants.

Nostra Senyora de la Soletat pronte abandonarà els centrics carrers per a adinsar-se en uns angosts del casc antiu, barri humil que ha engalanat les seues cases en els “cubrebalcons” de la Nostra Tituar. Gent, en la seua majoria d'avançada edat, que va retrasar la seua hora de descans per a vore el pas de la mes bella de les estreles portada a muscles pels seus portadors, portada darrere d'un riu de ciris blancs, i el solemne so dels tambors anunciant la proximitat del seu Fill, en el que se trobarà en breu.

El tro avança lentament aproximant-se ad una plaça plena de gent. Atreta pel so de les dos bandes de tambors que ya s'han fusionat en una, la Nostra Titular se gira cap ad ells, els mira, saluda i agraix el seu esforç, i sense perdre-los de vista avança en busca del seu Fill.

El poble sancer s'ha congregat per a viure este moment, les bandes de tambors i cornetes interpreten la peça musical “Costalero”. Els dos trons es posen de peus i inicien la seua aproximacio, quinze metros separen l'u de l'atre, despres d'una combinacio de pasos, els varals dels dos arriben a abraçar-se com la Mare que abraça al seu Fill.


Els que van decidir viure este moment, celebren l'escenificacio en un nuc en la gola, aplaudiments i llagrimes d'emocio. Mare i Fill s'han abraçat, Ell ha calmat les llagirmes i el dolor de sa Mare, anunciant-li la seua proxima Resurreccio en el mati del dumenge. Ella assumix el seu desig de ser el salvador de tots mosatros, i li seguix fins el Temple. Despres de quatre hores de provesso, i en l'atenta mirada de la lluna allumenant el seu plor, torna a casa, com el barco que navega en l'onage de la blanca cera fent la funcio de far, i guiada pel seu eixercit de portadors, en el so dels tambors retumbant en el pit i arropada per la generositat d'una gent que vullgueren donar el seu recolzament incondicional a la que va ser triada per a engendrar al Fill de Deu.

El Divendres Sant, despres del retras i l'incertea provocada un any mes per la pluja, de nou Nostra Senyora de la Soletat va eixir al carrer per a acompanyar el cos ya sense vida de son fill, en la que es la provesso del Sant Soterrament. La Mare de Deu de la Soletat camina darrere de son fill derramant llagrimes de dolor, encara que sap que este patiment sera breu, puix Ell, pronte vencera a la mort. 


                                                                          Francisco Jaén
 

 
  Des de la seua creacio, 28842 visitantes van entrar en la Web.  
 
Atres dates --- Tornar dalt --- Horari Mises


va nàixer el 27 de giner de 2008
Web escrita en Valencià segons les Normes d'El Puig el 8 d'Agost de 2008
 Copyright ©  2007-2017, Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, Monòver. Tots els drets reservats   Avis Llegal.