Poc a poc se van aproximar les dos imàgens, les dos bandes se van fondre en una sola per a celebrar l’encontre. En les dos imàgens cara a cara comencen a sonar les notes de la Saeta del Crist dels Gitanos, el rostre del públic dibuixa un sentiment de patiment i dolor. El tro de la Nostra Titular comença a retrocedir i les dos bandes, perfectament compenetrades, aumenten el ritme dels tambors i clarins arrancant llàgrimes d’emoció de tot un poble que trenca en aplaudiments davant l’imparable balanceig del nostre tro.

Després d’eixos moments d’emoció les dos Confraries van desfilar juntes fins l’Iglésia. El cansament estava present quan van arribar a l’Iglésia pero la presència del públic dona ànims.

L’exterior de l’Iglésia està ple de gent. Els tambors comencen a obrir pas davant la proximitat del Tro, Nostra Titular s’aproxima lentament i encara la porta principal, la gent guarda silenci, rigorós silenci.