Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, MonÚver - Semana Santa 07


   
  Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, MonÚver
  Semana Santa 07
 
Crònica Semana Santa 2007

Puncha per a traduir al Castellà


La Semana Santa se va preparar en els inconvenients de l’orage, que caprichosament va fer acte de presència en la vesprada de Divendres Sant impossibilitant que nostra Confraria poguera eixir en provessó.

Afortunadament la nit de Dimecres Sant va ser una nit especial, la gent se va reunir en el carrer; en l’interior de l’Iglésia la Confraria se preparava per a eixir en provessó. Els capataços van desijar sort als portadors que van decidir cedir els seus peus a la Nostra Titular per a que poguera eixir en provessó pels carrers de Monòver.

El tro s’aproximava a la porta principal de l’Iglésia, els tambors comencen a tocar. Mentrestant el públic mira atentament i en silenci, l’image de Nostra Senyora de la Soletat creua lentament la porta de l’Archiprestal entre redoble de tambors i aplaudiments del públic.

Després de diverses hores de provessó, nos vam trobar en atra senyora de la nit, la Confraria Nostra Senyora dels Dolors que va eixir de l’Iglésia en atre recorregut diferent. 

Poc a poc se van aproximar les dos imàgens, les dos bandes se van fondre en una sola per a celebrar l’encontre. En les dos imàgens cara a cara comencen a sonar les notes de la Saeta del Crist dels Gitanos, el rostre del públic dibuixa un sentiment de patiment i dolor. El tro de la Nostra Titular comença a retrocedir i les dos bandes, perfectament compenetrades, aumenten el ritme dels tambors i clarins arrancant llàgrimes d’emoció de tot un poble que trenca en aplaudiments davant l’imparable balanceig del nostre tro.

Després d’eixos moments d’emoció les dos Confraries van desfilar juntes fins l’Iglésia. El cansament estava present quan van arribar a l’Iglésia pero la presència del públic dona ànims.

L’exterior de l’Iglésia està ple de gent. Els tambors comencen a obrir pas davant la proximitat del Tro, Nostra Titular s’aproxima lentament i encara la porta principal, la gent guarda silenci, rigorós silenci.

Són els últims minuts, els tambors comencen a redoblar i sona la campana al temps que el capataç crida: “¡AL CIELO CON ELLA..., DESPACIO, ENTRAD DESPACIO!”.
Mentrestant, l’Image de Nostra Senyora de la Soletat se despedix del públic, i este trenca en aplaudiments que, sumats als redobles de la banda de tambors, conseguixen transmetre un estat d’emoció difícil d’explicar a tot un poble que rememora la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

                                                                               Francisco Jaén


 
  Des de la seua creacio, 28339 visitantes van entrar en la Web.  
 
Atres dates --- Tornar dalt --- Horari Mises


va nàixer el 27 de giner de 2008
Web escrita en Valencià segons les Normes d'El Puig el 8 d'Agost de 2008
 Copyright ©  2007-2017, Confraria de Nostra Senyora de la Soletat, Monòver. Tots els drets reservats   Avis Llegal.